A través de l’assessorament filosòfic els nostres patrons habituals de conducta i emocions vénen marcats per una autoimatge distorsionada, una falsa identitat, que hem assumit com a real. En aquest cas, la consultant, després d’alguns mesos d’un treball d’autoconeixement filosòfic, ha vist que s’identifica amb la idea que és una persona que no és digna de ser estimada tal com és i, en conseqüència té por de ser rebutjada. Vegem, a través d’aquest diàleg extret d’una sessió d’assessorament filosòfic, les conseqüències i l’impacte que aquesta por a ser rebutjada té a la seva vida.
Sobre el rebuig
Consultant (C): Em sento rebutjada moltes vegades. De fet, crec que és una pel·lícula meva encara que no puc evitar que operi a la meva vida. Em sorgeix de manera mecànica, hi ha una certa predisposició a tenir en compte un possible rebuig cap a mi per part dels altres. Davant d’aquesta por el que faig és intentar ser complaent (cada cop menys) i, també intento fugir a l’hora d’establir noves relacions o no mostrar-me tal com sóc.
Filòsofa assessora (FA): Quin sentiment afloren quan et sents rebutjada?
(C) Sento principalment tristesa, molta tristesa…una sensació d’impotència, de pèrdua de ganes de viure o inapetència vital. No és una sensació insuportable però és prou dolorosa per adonar-me que hi ha alguna cosa meva que he de treballar, alguna cosa que he de responsabilitzar-me i, depèn, en certa manera de mi.
(FA): Què suposa el rebuig per a tu?
(C): No he estat totalment conscient de la gran importància que té el rebuig a la meva vida. A través d’aquest treball d’autoconeixement que estic fent veig que és un dels elements claus que impossibiliten que visqui d’una manera més plena. A les meves relacions, sempre és present aquesta necessitat que em vegin, em reconeguin i em valorin. També sorgeix la sensació de no veure’m capaç de fer les coses per mi mateixa. Sempre al terreny laboral busco un grup on refugiar-me per disminuir les repercussions que hi pugui haver per la meva mala gestió, manca d’intel·ligència o poca preparació. En relació al tema de parella, s’han donat les relacions amb persones que sento em rebutgen o no es volen comprometre. Ara mateix tinc una relació en què sí que hi ha implicació i compromís en què em sento respectada, valorada, reconeguda i escoltada. Però, ara que descobreixo la ferida amb tota la seva força veig que aquesta relació no és tan desinteressada, en el sentit que veig que no és tan incondicional, perquè potser és la por al rebuig és el que fa que estigui en aquesta relació. És a dir, estic en una zona de confort que no m’enfronta als meus temors més profunds: el rebuig.
D’altra banda, no sóc capaç de mostrar-me per les presumptes repercussions d’una imatge distorsionada de qui sóc. Veig, que en el fons d’aquesta por al rebuig, hi ha un rebuig de mi mateixa, en què hi ha por que riguin, m’ignorin o no em vegin capacitada per qui sóc.
(FA): Entenc que això pot comportar problemes a l’hora d’establir noves relacions o de mantenir les que tens. És així?
(C): Sí, és així. Per exemple, si algú decideix prescindir de mi en el terreny laboral o una persona que m’agrada en una relació sentimental no m’escull a mi, sento que m’estan rebutjant perquè no sóc prou vàlida, bona, maca, jove… El que produeix dolor és aquest rebuig de la meva persona. El que faig quan experimento aquest dolor és fugir i desconnectar-me de l’altre. També, m’enfado perquè ho percep com un atac personal.
(FA): Aquest sentiment de rebuig t’està mostrant alguna cosa? Creus que pots aprendre alguna cosa?
(C): Aquest sentiment de rebuig, com he dit abans, sé que és una pel·lícula meva, que és una dramatització, que quan hi ha susceptibilitat i estic alerta s’està mostrant que hi ha una part meva que no és tan sàvia, que és fruit de coses a la meva vida que encara he de mirar i aprendre. Partint d’aquí et responc que sí, que aquest sentiment de rebuig m’està mostrant alguna cosa. Crec que m’està mostrant un camí de reconciliació amb mi mateixa, en el sentit de convidar-me a mostrar-se sense filtres…sé que aquesta por del rebuig vol protegir-me del dolor de no ser reconeguda, valorada o estimada. Però també sé que això em comporta més dolor.
He començat a comprendre que aquest sentiment de rebuig necessita espai i l’estic donant…començo a confiar que aquest sentiment de rebuig em portarà a aprendre una lliçó de vida que hi és i que encara no acabo de veure.
(FA): Entens, doncs, que hi ha un procés que està en marxa i que tot això té un sentit?
(C): Sí, entenc que perquè es doni una relació bona i fructífera amb els altres cal començar amb la relació que tinc amb mi mateixa. Mostrar-me és important. Desenvolupar allò que sé, allò que puc aportar sense haver de generar relacions de dependència amb els altres. Estic prenent certes decisions que van en relació amb això i ho estic fent des d’una part meva on em reconec i no suposa esforç, expectatives, ni tampoc temors. Sento, que vull continuar descobrint…a on em porta tot això…sense esperar, ni exigir, ni establir judicis valoratius. Suposo, que és el camí que em porta a un amor incondicional, no intervingut per aquests condicionants de por que em bloquegen.
(FA): És interessant això que dius de l’amor incondicional…creus que estableixes condicions a les teves relacions?
(C). Sí, no ho havia vist fins ara… La meva suposada flexibilitat, comprensió i tolerància està supeditada a aquesta por del rebuig, a quedar-me sola. També, de la mateixa manera, aquesta recerca de reconeixement, de complaure i d’agradar a l’altre és una estratègia que persegueix que m’estimin… Entenc que no comptar amb mi sempre, o que decideixin no estar amb mi… no vol dir que no m’estimin sinó que estan en un procés diferent i necessari per a ells. Si és necessari i bo per a ells també ho ha de ser per a mi. És comprendre, en última instància, que el que crec que em passa no és el que passa de debò. És important donar marge al fet que la vida col·loqui el que no depèn de mi al seu lloc…i no esperar res. Com em costa això de no esperar res!!!! Veig com aquesta espera em porta a fabricar fantasies per no veure el que no m’agrada de la meva vida ara i em costa d’abordar… Bé, necessito aturar-me i observar més tot això…
(FA) Sí, podem reprendre aquesta indagació sobre les repercussions que té el rebuig a la teva vida. És important que tot el que hem anat descobrint avui vagi fent el seu recorregut i que ho segueixis observant els pensaments i les emocions que van vinculades a la teva vivència sobre el rebuig.
CRISTINA AVILÉS MARÍ. ASESORAMIENTO FILOSÓFICO 